Són unes peces molt petites del meu cosidor, però també a la vegada les més divertides i, amb la seva agudesa m’ajuden moltes vegades; però no val a badar quan les tens als dits, a la més mínima distracció ja te l’han fet. Estic parlant de les agulles de cap de colors. Mira que ho són de boniques! Tenen un cos llarg, esvelt, eixerit i recte com un pal de paller, i a dalt de tot aquella boleta petita que pacientment, aguanta la premuda de tota mena de dits.
Badoquejo mirant el coixinet d’agulles de cap de colors. M’asserena l’esperit veure com tants colors poden conviure en un espai tant petit, em feien oblidar totes les punxades que m'han clavat, per les quals no se m’acut cap altre remei millor que rendir-me a la seva bellesa.
Badoquejo mirant el coixinet d’agulles de cap de colors. M’asserena l’esperit veure com tants colors poden conviure en un espai tant petit, em feien oblidar totes les punxades que m'han clavat, per les quals no se m’acut cap altre remei millor que rendir-me a la seva bellesa.
1 comentari:
Les agulles de colors són boniques però de vegades punxen. Cal vigilar i no badoquejar.
Publica un comentari a l'entrada