A mi m’agradava molt aquell jardí.
L’aigua brollava
d’en mig d’aquelles pedres
i s’esmunyia
costa avall, riallera,
acaronant les herbes.
Clavells i roses,
lilàs i margarides,
nards i mimoses,
anhelants esperaven
aquell alè de vida.
Majestuosos,
els arbres envoltaven
aquells parterres
plens de color i aromes,
com fidels sentinelles.
Les bestioles
corrien tafaneres,
enjogassades,
saltant de branca en branca
entre pruners i salzes.
Restes de lloses,
escampades pel terra,
encara esperen
les petjades nocturnes
dels tímids enamorats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
És la segona vegada que visito el teu bloc. Em sembla exquisit. Ja vaig comentar "El Sermó de l'Alcalde" i "Tot Passjeant". I aquest jardí, amb les paraules sòbries i musicals, m'agrada.
Manel
(http://elviatgerdeleslletres.blogspot.com/)
Que bonic el teu poema! M'ha arribat l'olor de totes les plantes.
Publica un comentari a l'entrada