Entre el segle XV i la desamortització de Mendizábal L'any 1837, el Raval es va convertir en "terra de convents". La gran quantitat del só edificable va dona peu a la instal·lació d'ordres religioses en el marc de la Contrareforma impulsada pel Concili de Trento (1543-63).
Al principi del segle XVIII, les indústries van començar a instal·lar-se en mig d'horts, convents i cases gremials. La prohibició d'importar teixits estampats de l'any 1718, va afavorir l'aparició de la indústria manufacturera. Entre 1770 i 1840, es va dur a terme la industrialització definitiva del barri del Raval.
A partir de la segona meitat del 1700, van començar a aparèixer nous carrers amb fàbriques i habitatges per els treballadors. Van desapareixer les cases gremials o es van subdividir en molts habitatges de lloguer per acollir els nombrosos camperols que fugien de la fam del camp (crisi agrícola de 1765-66). Els treballadors de les fàbrique es van quedar a viure al Raval, a prop de la feina. Aquest barri es va convertir en el més dens d'Europa i es va aprofitar fins a l'ultim metre quadrat edificable. Entre els anys 1783-85, s'hi va instal·lar la indústria d'Erasme Gònima i es va aixecar la fàbrica de teixits, filats i estampats més gran del seu temps.
Les jornades dels obrers eren de dotze hores ( des de les cinc del matí fins a les vuit del vespre). L'any 1829, segons el Padró de Fabricant, al Raval hi havia 74 fabricants tèxtils, 2443 telers i 657 màquines de filar. Destacava la fàbrica Bonaplata, instal·lada al carrer dels Tallers. Tenia entre 600 i 700 treballadors i era la primera impulsada amb vapor. La culminació de tot aquest procés va ser la instal·lació coneguda com casa fàbrica, on coincidien les instal·lacions fabrils, la representació institucional i la residència del fabricant. Aquest és el cas de l'Espanya Industrial l'any 1839 al carrer de la Riereta. El Raval era l'únic lloc dins les muralles on es podien edificar construccions grans, ja que era poc atractiu fer-ho a l'exterior a causa de la inestabilitat política (carlisme i bandolerisme). A més, era a prop de la sortida natural de Barcelona com a ciutat portuària.
1 comentari:
Gràcies a aquest article fas que la informació sigui molt més accesible. Sense aquests treballs del teu bloc es perdria bona part de la història i del patrimoni de la ciutat. Així, gràcies al teu esforç està disponible en més llocs.
Publica un comentari a l'entrada