Carrer Flor de Lliri.
Al carrer Flor de Lliri nº 2, l’any 1444 s’inaugurà un hostal amb aquest nom que fou durant el segle XV un dels més notables hostals de la ciutat, en el qual s’hi hostatjaven les personalitats que passaven per Barcelona. El distintiu de l’hostal era un escut on hi havia pintada una grossa flor de lliri.
En aquest carrer es va establir la primera agència de dides, com a una extensió o derivació de l’Hostal de la Flor de Lliri, on s’hostatjaven les dides que venien de fora. La professió de dida ja estava documentada a la Barcelona romana i es va practicar fins a dates molt recents. A la Barcelona medieval el lloc que ocupaven les dides era molt important: alimentaven les criatures de les dones de certa posició que no tenien el costum de criar-se-les elles mateixes.
Les dides eren el personal femení més ven pagat dins del que podríem qualificar de treballs domèstics. La seva feina estava molt reglamentada i s’establia per contracte davant de notari. Així, per exemple, es penalitzava l’abandó de la seva tasca abans del temps establert amb una quantiosa suma o pena de presó. Durant la vigència del contracte, les dides no podien quedar embarassades, ja que hi havia la creença que la llet de dones prenyada era dolenta, ni tampoc mantenir relacions sexuals amb homes.
Més tard hi va haver una casa de canelobres i campanes, actualment s’ha reformat en apartaments i a través de la vidriera de la façana es poden veure les restes d’un antic arc de càrrega d’una paret mitgera
En aquest carrer es va establir la primera agència de dides, com a una extensió o derivació de l’Hostal de la Flor de Lliri, on s’hostatjaven les dides que venien de fora. La professió de dida ja estava documentada a la Barcelona romana i es va practicar fins a dates molt recents. A la Barcelona medieval el lloc que ocupaven les dides era molt important: alimentaven les criatures de les dones de certa posició que no tenien el costum de criar-se-les elles mateixes.
Les dides eren el personal femení més ven pagat dins del que podríem qualificar de treballs domèstics. La seva feina estava molt reglamentada i s’establia per contracte davant de notari. Així, per exemple, es penalitzava l’abandó de la seva tasca abans del temps establert amb una quantiosa suma o pena de presó. Durant la vigència del contracte, les dides no podien quedar embarassades, ja que hi havia la creença que la llet de dones prenyada era dolenta, ni tampoc mantenir relacions sexuals amb homes.
Més tard hi va haver una casa de canelobres i campanes, actualment s’ha reformat en apartaments i a través de la vidriera de la façana es poden veure les restes d’un antic arc de càrrega d’una paret mitgera
1 comentari:
Un cop més gràcies per posar a l'abast una informació que forma part del patrimoni cultural d'una ciutat i per tant d'un poble.
Aquest tema de les dides i l'estricta reglamentació que hi havia, pot ser la font d'un conte ambientant en aquella època.
Publica un comentari a l'entrada