L’alcalde estava enfurismat. Aquell dia al ple de l’ajuntament, treia foc pels queixals
-Si plou us queixeu de la pluja, i si no plou ja patiu per la sequera, es pot sabé que redimonis voleu? La terra està eixuta oi? Dons millor que plogui ara que no quan la fruita estigui als arbres. Que els camins estan enfangats? Normal, què espereu, que els asfalti? A vosaltres el que us passa es que sou uns pagesos de “pacotilla”. Al tros no s’hi va mudat, se hi ha d’anar amb espardenyes o bé amb botes d’aigua. Ai, si els vostres pares aixequessin el cap!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
És la segona vegada que visito aquest blog i certament rebo una agradable sorpresa. Un text que convida a la reflexió de tots plegats però que dibuixa el personatge tal com és.
Publica un comentari a l'entrada