Petita història del pa

El Raval.

Carrer Flor de Lliri.

Al carrer Flor de Lliri nº 2, l’any 1444 s’inaugurà un hostal amb aquest nom que fou durant el segle XV un dels més notables hostals de la ciutat, en el qual s’hi hostatjaven les personalitats que passaven per Barcelona. El distintiu de l’hostal era un escut on hi havia pintada una grossa flor de lliri.
En aquest carrer es va establir la primera agència de dides, com a una extensió o derivació de l’Hostal de la Flor de Lliri, on s’hostatjaven les dides que venien de fora. La professió de dida ja estava documentada a la Barcelona romana i es va practicar fins a dates molt recents. A la Barcelona medieval el lloc que ocupaven les dides era molt important: alimentaven les criatures de les dones de certa posició que no tenien el costum de criar-se-les elles mateixes.
Les dides eren el personal femení més ven pagat dins del que podríem qualificar de treballs domèstics. La seva feina estava molt reglamentada i s’establia per contracte davant de notari. Així, per exemple, es penalitzava l’abandó de la seva tasca abans del temps establert amb una quantiosa suma o pena de presó. Durant la vigència del contracte, les dides no podien quedar embarassades, ja que hi havia la creença que la llet de dones prenyada era dolenta, ni tampoc mantenir relacions sexuals amb homes.
Més tard hi va haver una casa de canelobres i campanes, actualment s’ha reformat en apartaments i a través de la vidriera de la façana es poden veure les restes d’un antic arc de càrrega d’una paret mitgera

Barri del Raval

Sant Pau del Camp - Segona dispesa.

Entre el segle XV i la desamortització de Mendizábal L'any 1837, el Raval es va convertir en "terra de convents". La gran quantitat del só edificable va dona peu a la instal·lació d'ordres religioses en el marc de la Contrareforma impulsada pel Concili de Trento (1543-63).

Al principi del segle XVIII, les indústries van començar a instal·lar-se en mig d'horts, convents i cases gremials. La prohibició d'importar teixits estampats de l'any 1718, va afavorir l'aparició de la indústria manufacturera. Entre 1770 i 1840, es va dur a terme la industrialització definitiva del barri del Raval.

A partir de la segona meitat del 1700, van començar a aparèixer nous carrers amb fàbriques i habitatges per els treballadors. Van desapareixer les cases gremials o es van subdividir en molts habitatges de lloguer per acollir els nombrosos camperols que fugien de la fam del camp (crisi agrícola de 1765-66). Els treballadors de les fàbrique es van quedar a viure al Raval, a prop de la feina. Aquest barri es va convertir en el més dens d'Europa i es va aprofitar fins a l'ultim metre quadrat edificable. Entre els anys 1783-85, s'hi va instal·lar la indústria d'Erasme Gònima i es va aixecar la fàbrica de teixits, filats i estampats més gran del seu temps.

Les jornades dels obrers eren de dotze hores ( des de les cinc del matí fins a les vuit del vespre). L'any 1829, segons el Padró de Fabricant, al Raval hi havia 74 fabricants tèxtils, 2443 telers i 657 màquines de filar. Destacava la fàbrica Bonaplata, instal·lada al carrer dels Tallers. Tenia entre 600 i 700 treballadors i era la primera impulsada amb vapor. La culminació de tot aquest procés va ser la instal·lació coneguda com casa fàbrica, on coincidien les instal·lacions fabrils, la representació institucional i la residència del fabricant. Aquest és el cas de l'Espanya Industrial l'any 1839 al carrer de la Riereta. El Raval era l'únic lloc dins les muralles on es podien edificar construccions grans, ja que era poc atractiu fer-ho a l'exterior a causa de la inestabilitat política (carlisme i bandolerisme). A més, era a prop de la sortida natural de Barcelona com a ciutat portuària.