1. Hi ha paratges que hem tenen el cor robat, però no són els següents: 
- No són les albades sobre el mar.
- No m’atreuen gens els petits pobles de pescadors.
- No m’embadaleixo pas mirant a les dones mentre sargeixen les xarxes vora la mar .
2. No; el que m’agrada és més modest:
- El que més m’agrada són... els magranés.
- Per què? Per els seus colors i la petitesa de les seves fulles.
- Les seves flors són com brases de foc dins d’un petit bosc.
- Què trenca? Trenca la uniformitat del paisatge.
- Com? Sent diferent. Crec que és l’únic arbre fruiter que les seves flors tenen aquest color tant característic.
- Quina mena de vida té? A la primavera comencen a sortir-li uns petits nusos a les branques que, més endavant, és convertiran en fulles. Dels seus branquillons neixen les flors que, a mesura que es van fent grants, a la seva base va prenent vida el fruit. Primer és
un cigró, després una nou i així va creixent, molt a poc a poc. A mesura que el fruit va madurant la flor es va afeblint, els pètals van perden la lluentor fins que es rendeixen del tot i cauen. A finals de novembre les fulles ja han canviat de color, ara prenen una tonalitat marró/ocre i s’han assecat, així que sense pressa, es van desprenent de les branques per cobrir el terra sec. L’arbre passa l’hivern nu, però per sota terra la vida continua.
-Per què s’és feta una planta? Per gaudir-ne de la seva ombra, dels seus fruits, dels seus colors, ....
1. L’home :
- Inventà els jardins
- Agrupà les plantes i els arbres per colors i tamanys.
- Podà branques i branquillons
- Empeltà per obtenir noves espècies
- Creà nous sistemes d’enjardinament
- Copià de la natura per a fer-ho diferent
- Donà un nou espai a les plantes.
4. Les plantes (verbs)
- Abonar
- Regar
- Podar
- Estimar
5. El magraner
- No compta ni els hiverns gèlids
- Ni el sol roent.
- Ni la pluja obstinada
6.És un miracle
- D’on vingué la llavor o el primer branquilló?
- Qui la portà fins a les nostres terres?
- Quines mans van ser les primeres en tenir cura d’ells?
-Quins adobs van nodrir-los?
- Com, incansablement, cada any ens regalen els seus fruits?
Conclusió de l’autora.
Les seves flors són com brases de foc dins d'un bosc.
- No són les albades sobre el mar.
- No m’atreuen gens els petits pobles de pescadors.
- No m’embadaleixo pas mirant a les dones mentre sargeixen les xarxes vora la mar .
2. No; el que m’agrada és més modest:
- El que més m’agrada són... els magranés.
- Per què? Per els seus colors i la petitesa de les seves fulles.
- Les seves flors són com brases de foc dins d’un petit bosc.
- Què trenca? Trenca la uniformitat del paisatge.
- Com? Sent diferent. Crec que és l’únic arbre fruiter que les seves flors tenen aquest color tant característic.
- Quina mena de vida té? A la primavera comencen a sortir-li uns petits nusos a les branques que, més endavant, és convertiran en fulles. Dels seus branquillons neixen les flors que, a mesura que es van fent grants, a la seva base va prenent vida el fruit. Primer és
un cigró, després una nou i així va creixent, molt a poc a poc. A mesura que el fruit va madurant la flor es va afeblint, els pètals van perden la lluentor fins que es rendeixen del tot i cauen. A finals de novembre les fulles ja han canviat de color, ara prenen una tonalitat marró/ocre i s’han assecat, així que sense pressa, es van desprenent de les branques per cobrir el terra sec. L’arbre passa l’hivern nu, però per sota terra la vida continua.-Per què s’és feta una planta? Per gaudir-ne de la seva ombra, dels seus fruits, dels seus colors, ....
1. L’home :
- Inventà els jardins
- Agrupà les plantes i els arbres per colors i tamanys.
- Podà branques i branquillons
- Empeltà per obtenir noves espècies
- Creà nous sistemes d’enjardinament
- Copià de la natura per a fer-ho diferent
- Donà un nou espai a les plantes.
4. Les plantes (verbs)
- Abonar
- Regar
- Podar
- Estimar
5. El magraner
- No compta ni els hiverns gèlids
- Ni el sol roent.
- Ni la pluja obstinada
6.És un miracle
- D’on vingué la llavor o el primer branquilló?
- Qui la portà fins a les nostres terres?
- Quines mans van ser les primeres en tenir cura d’ells?
-Quins adobs van nodrir-los?
- Com, incansablement, cada any ens regalen els seus fruits?
Conclusió de l’autora.
Les seves flors són com brases de foc dins d'un bosc.
Els pètals, que ja han perdut el seu color i les fulles ja seques, cauen rendits al peu de l'arbre per donar-li caliu. I és que per sota la vida continua.
*************************
-Magraner ve del llatí malum= poma i de granatum= que és abundant en grans.
-Procedeix del nord d’Àfrica i de l’Àsia occidental.
-És freqüent a Catalunya i també és un dels conreus fruiters més antics.
-Els jues creuen que es el símbol de la veritat, ja que afirmen que la magrana té 613 llavors el mateix nombre de manaments que la "torah".
-També simbolitza el poder, ja que el fruit obert té forma de corona. Per això els egipcis eren enterrats amb magranes i figuren en les representacions hebrees dels seus reis.
-Magraner ve del llatí malum= poma i de granatum= que és abundant en grans.
-Procedeix del nord d’Àfrica i de l’Àsia occidental.
-És freqüent a Catalunya i també és un dels conreus fruiters més antics.
-Els jues creuen que es el símbol de la veritat, ja que afirmen que la magrana té 613 llavors el mateix nombre de manaments que la "torah".
-També simbolitza el poder, ja que el fruit obert té forma de corona. Per això els egipcis eren enterrats amb magranes i figuren en les representacions hebrees dels seus reis.
-Els babilonis creien que mastegan els seus grans abans de les batalles els feia invencibles.
-El suc de la magrana taca els teixits permanentment,i s'utilitza com a tint en les fàbriques de productes no sintètics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada