Alzines

L'alzina és un arbre de capçada densa i de fulles perennes de color verd fosc per l'envers i piloses al revers, i poden arribar fins a vint metres d'alçada. Les fulles són molt dures per evitar l'execiva transpiració, i això li permet de viure als llocs més secs, com a la mediterrania.

Quan l'arbre és jove està cobert d'espines, però quan és adult només en queden a les branques més baixes.
L'escorça és de color verd grisos i, amb el temps, s'ha clivella tota quedant un tronc molt fosc. Té flors mascle i femella i floreixen al mes d'abril o maig. És un arbre del que s'aprofita tot. El fruit alimenta als animals, de la fusta en fan un carbó vegetal que és molt apreciat, i també degut a que la fusta d'alzina no és pudreix mai, té un munt d'utilitats.
L'escorça porta una gran quantitat de tanins i per això s'utilitza per assaonar el cuir. També, si junt amb les fulles i els aglans en fem una cocció, resulta un remei astringent i desinfectant per les ferides.
També hi ha la varietat d'alzina surera. L'escorça és grisenca i molt gruixuda, de la que s'estreu el suro. A la primera pelada se n'extreu el pelegrí, que no serveix per a res. Les pelades següents es realitzen cada dotze anys, aproximadament, i sempre de forma manual.
La vida de les sureres pot extendres fins a dos-cents cinquanta anys.