L'alzina és un arbre de capçada densa i de fulles perennes de color verd fosc per l'envers i piloses al revers, i poden arribar fins a vint metres d'alçada. Les fulles són molt dures per evitar l'execiva transpiració, i això li permet de viure als llocs més secs, com a la mediterrania.
Quan l'arbre és jove està cobert d'espines, però quan és adult només en queden a les branques més baixes.
L'escorça és de color verd grisos i, amb el temps, s'ha clivella tota quedant un tronc molt fosc. Té flors mascle i femella i floreixen al mes d'abril o maig. És un arbre del que s'aprofita tot. El fruit alimenta als animals, de la fusta en fan un carbó vegetal que és molt apreciat, i també degut a que la fusta d'alzina no és pudreix mai, té un munt d'utilitats.
L'escorça porta una gran quantitat de tanins i per això s'utilitza per assaonar el cuir. També, si junt amb les fulles i els aglans en fem una cocció, resulta un remei astringent i desinfectant per les ferides.
També hi ha la varietat d'alzina surera. L'escorça és grisenca i molt gruixuda, de la que s'estreu el suro. A la primera pelada se n'extreu el pelegrí, que no serveix per a res. Les pelades següents es realitzen cada dotze anys, aproximadament, i sempre de forma manual.
La vida de les sureres pot extendres fins a dos-cents cinquanta anys.
L'escorça és de color verd grisos i, amb el temps, s'ha clivella tota quedant un tronc molt fosc. Té flors mascle i femella i floreixen al mes d'abril o maig. És un arbre del que s'aprofita tot. El fruit alimenta als animals, de la fusta en fan un carbó vegetal que és molt apreciat, i també degut a que la fusta d'alzina no és pudreix mai, té un munt d'utilitats.
L'escorça porta una gran quantitat de tanins i per això s'utilitza per assaonar el cuir. També, si junt amb les fulles i els aglans en fem una cocció, resulta un remei astringent i desinfectant per les ferides.
També hi ha la varietat d'alzina surera. L'escorça és grisenca i molt gruixuda, de la que s'estreu el suro. A la primera pelada se n'extreu el pelegrí, que no serveix per a res. Les pelades següents es realitzen cada dotze anys, aproximadament, i sempre de forma manual.
La vida de les sureres pot extendres fins a dos-cents cinquanta anys.
1 comentari:
Gina,
Perfecte l’ estudi que ens fas sobre l’alzina que a casa nostra manté tan bona fama, ja sigui per la seva bona recuperació en cas d’incendi com pel aprofitament de la seva massa boscosa en tots els medis.
Maribel
Publica un comentari a l'entrada