Tot passegant.

Era divendres al migdia, feia un dia esplèndid i jo tornava cap a casa xino xano. A prop do'n visc hi ha tres escoles, això vol dir que a certes hores del dia hi han veritables estols de quitxalla pel carrer. Davant meu caminava un grupet de nens i nenes que parlaven molt divertits, com si fes molt temps que no s’haguessin vist. Anaven vestits, ells, amb jaqueta ampla, camisa ampla, pantalons amples, sabates grans i mig descordades, in fi, anaven molt moderns. Jo me’ls mirava encuriosida i aspectant, ja que tenia la sensació que d’un moment a l’altre, algun dels nois és quedaria amb el cul a l’aire. La seva manera de caminar ja era especial, obrien força les cames per mantenir els pantalons a la mida justa que marca la moda, això vol dir per sota de la meitat del cul, l’altra meitat queda tapada pels calçotets, això sí, si són de marca millor. I la traça que tenen per aguantar-los al seu lloc? Fixeu-vos-hi, sempre se’ls apujent amb una mà i els deixen en el lloc precís, és un gest que fan de manera mecànica, crec que ni se n’adonen. Les nenes porten la roba més ajustada, però pel darrera els pantalons també són baixos, s’ha d’ensenyar la “T” de tanga. I allí era jo, contemplant a aquells jovenets amb cara de "no sé si ho entenc", i pensant, "noia, no deu ser que t'estàs fent gran?"

El blat.

El blat té els seus orígens a l’antiga Mesopotàmia. Les evidències més antigues del seu conreu és troben a Síria, Jordània , Turquia i Iraq. Fa uns vuit mil·lennis que aquesta planta silvestre va patí una mutació, fent que el seu tamany augmentés considerablement, motiu per el qual la força del vent ja no la va poder arrancar de terra fàcilment i aquest fet va propicià que es conreés en petites parcel·les de terreny. Això va provocar una autèntica revolució agrícola. A la vegada van començar a domesticar les ovelles i les cabres, que fins a aleshores havien estat animals salvatges. Tot això va permetre la formació de petites comunitats. La agricultura i la ramaderia començaven a anar en augment i necessitaven una atenció continua el que va generà una consciència de temps i de les estacions.
La llavor del blat es va dur a Egipte per a ser conreada a la vall del Nil i d’allà estant, va passar a les civilitzacions gregues i romanes.
Els egipcis van descobrir el procés de la fermentació del pa, de llavors en sa no ha canviat pas massa. Per la seva elaboració s’utilitza el llevat, que no són res més que fongs microscopis unicel·lulars que fermenten els hidrats de carboni de la massa de farina i aigua.
La devesa grega del pa era Demeter, que vol dir “senyora”, la civilització llatina li va dir Ceres i d’aquí ve el nom de “cereal”. Els grecs tenien 72 formes diferents de pa i alguns els enriquien amb mel i nous. Els flequers eren considerats “gent molt important”.
El consum del blat i del pa va tenir molta importància a Roma. Aquest fet es confirma a la Bíblia ja que s'hi poden contar 40 vegades “blat”, 264 vegades “pa” i 17 vegades “pans”.
Els emperadors romans regalaven als seus súbdits blat i entrades per anar al circ, així els tenien distrets i no és posaven en política.
Els “patricis”, gent noble de l’època, es feien fer el pa en forma de flor de vuit pètals, uns només eren de farina blanca i altres amb fruit secs, i els remullaven en llet endolcida amb mel.
Menjar pa blanc era signe de prestigi, i el pa negre era considerat l’aliment de la gent humil.
La elaboració de la cervesa va començar, si fa o no fa, a la mateixa època que el pa, i el blat era molt comú en la seva elaboració, igual que el llúpol.
El pols de farina en suspensió és explosiu. Algunes de les pitjors tragèdies civils per explosions s’han donat en molins de farina.

Algunes dites populars:
-Abril mullat, de pa en ve carregat.
-Aigua de gener, omple botes i graner.
-Aigua de Sant Joan, no dona ni vi ni pa.
-Any gelat, any de blat.
-De l’aigua d’octubre i del sol de maig, neix el blat.
-Desembre nevat, bon any per el blat.
-Home de bé, és com blat de bona lluna.
-Qui rega al gener, posa blat al graner i palla al paller.
-Si per l’abril sens tronar, blat no et faltarà.

Aquesta dita no té a veure amb aquest tema en concret, però està molt ben pensada. Que us sembla?
-Anys, danys i desenganys, tornen als homes estranys.

Tanka. Segar i batre

Camps plens d'espigues

com mars de llum daurada,

omplen les planes

esquitxats de roselles

com petites rialles.

El sol se hi mira,

el segador espera

esmolant l'eina,

i les esveltes tijes

orgulloses s'enfilen.

L'agost s'apropa,

i la dalla afilada

ja no té espera.

Les garbelles als carros

i ha buidar-los a l'era.

És temps de batre,

de calor i de mosques.

Les segadores

amb grans barrets de palla

espigolen la terra.

Una cosa quotidiana?

Per a mi l'olor del pa acabat de fer és una de les coses més bones que hi pot haver. Deixa anar una flaire! Quan entro a la fleca i veig totes aquelles barres i barretes, pans rodons i llargaruts, de no sé quantes varietats, tots afilerats dins les panistres, m’entren els dubtes: sempre m’entren els dubtes de quin comprar, i no sé perquè si sempre acabo agafant la barreta més llarga i torrada que veig. Però el plaer total ja és quan pel carrer, acabo trencant la punta i menjant-me-la.

Quan era petita, la meva mare sempre em deia que el pa s’ha de tallar amb el ganivet, però com que ara ja sóc gran ...

Paraules per compartir

-Fer bondat.

-Un bocí o bé un bocinet.... Que bonica aquesta paraula, oi?

-Aixopluc, aixoplugar-nos.

-Escadusser... Aquest mitjó és ecadusser