El blat té els seus orígens a l’antiga Mesopotàmia. Les evidències més antigues del seu conreu és troben a Síria, Jordània , Turquia i Iraq. Fa uns vuit mil·lennis que aquesta planta silvestre va patí una mutació, fent que el seu tamany augmentés considerablement, motiu per el qual la força del vent ja no la va poder arrancar de terra fàcilment i aquest fet va propicià que es conreés en petites parcel·les de terreny. Això va provocar una autèntica revolució agrícola. A la vegada van començar a domesticar les ovelles i les cabres, que fins a aleshores havien estat animals salvatges. Tot això va permetre la formació de petites comunitats. La agricultura i la ramaderia començaven a anar en augment i necessitaven una atenció continua el que va generà una consciència de temps i de les estacions.
La llavor del blat es va dur a Egipte per a ser conreada a la vall del Nil i d’allà estant, va passar a les civilitzacions gregues i romanes.
Els egipcis van descobrir el procés de la fermentació del pa, de llavors en sa no ha canviat pas massa. Per la seva elaboració s’utilitza el llevat, que no són res més que fongs microscopis unicel·lulars que fermenten els hidrats de carboni de la massa de farina i aigua.
La devesa grega del pa era Demeter, que vol dir “senyora”, la civilització lla
tina li va dir Ceres i d’aquí ve el nom de “cereal”. Els grecs tenien 72 formes diferents de pa i alguns els enriquien amb mel i nous. Els flequers eren considerats “gent molt important”.
El consum del blat i del pa va tenir molta importància a Roma. Aquest fet es confirma a la Bíblia ja que s'hi poden contar 40 vegades “blat”, 264 vegades “pa” i 17 vegades “pans”.
Els emperadors romans regalaven als seus súbdits blat i entrades per anar al circ, així els tenien distrets i no és posaven en política.
Els “patricis”, gent noble de l’època, es feien fer el pa en forma de flor de vuit pètals, uns només eren de farina blanca i altres amb fruit secs, i els remullaven en llet endolcida amb mel.
Menjar pa blanc era signe de prestigi, i el pa negre era considerat l’aliment de la gent humil.
La elaboració de la cervesa va començar, si fa o no fa, a la mateixa època que el pa, i el blat era molt comú en la seva elaboració, igual que el llúpol.
El pols de farina en suspensió és explosiu. Algunes de les pitjors tragèdies civils per explosions s’han donat en molins de farina.
La llavor del blat es va dur a Egipte per a ser conreada a la vall del Nil i d’allà estant, va passar a les civilitzacions gregues i romanes.
Els egipcis van descobrir el procés de la fermentació del pa, de llavors en sa no ha canviat pas massa. Per la seva elaboració s’utilitza el llevat, que no són res més que fongs microscopis unicel·lulars que fermenten els hidrats de carboni de la massa de farina i aigua.
La devesa grega del pa era Demeter, que vol dir “senyora”, la civilització lla
tina li va dir Ceres i d’aquí ve el nom de “cereal”. Els grecs tenien 72 formes diferents de pa i alguns els enriquien amb mel i nous. Els flequers eren considerats “gent molt important”.El consum del blat i del pa va tenir molta importància a Roma. Aquest fet es confirma a la Bíblia ja que s'hi poden contar 40 vegades “blat”, 264 vegades “pa” i 17 vegades “pans”.
Els emperadors romans regalaven als seus súbdits blat i entrades per anar al circ, així els tenien distrets i no és posaven en política.
Els “patricis”, gent noble de l’època, es feien fer el pa en forma de flor de vuit pètals, uns només eren de farina blanca i altres amb fruit secs, i els remullaven en llet endolcida amb mel.
Menjar pa blanc era signe de prestigi, i el pa negre era considerat l’aliment de la gent humil.
La elaboració de la cervesa va començar, si fa o no fa, a la mateixa època que el pa, i el blat era molt comú en la seva elaboració, igual que el llúpol.
El pols de farina en suspensió és explosiu. Algunes de les pitjors tragèdies civils per explosions s’han donat en molins de farina.
Algunes dites populars:
-Abril mullat, de pa en ve carregat.
-Aigua de gener, omple botes i graner.
-Aigua de Sant Joan, no dona ni vi ni pa.
-Any gelat, any de blat.
-De l’aigua d’octubre i del sol de maig, neix el blat.
-Desembre nevat, bon any per el blat.
-Home de bé, és com blat de bona lluna.
-Qui rega al gener, posa blat al graner i palla al paller.
-Si per l’abril sens tronar, blat no et faltarà.
-Abril mullat, de pa en ve carregat.
-Aigua de gener, omple botes i graner.
-Aigua de Sant Joan, no dona ni vi ni pa.
-Any gelat, any de blat.
-De l’aigua d’octubre i del sol de maig, neix el blat.
-Desembre nevat, bon any per el blat.
-Home de bé, és com blat de bona lluna.
-Qui rega al gener, posa blat al graner i palla al paller.
-Si per l’abril sens tronar, blat no et faltarà.
Aquesta dita no té a veure amb aquest tema en concret, però està molt ben pensada. Que us sembla?
-Anys, danys i desenganys, tornen als homes estranys.
-Anys, danys i desenganys, tornen als homes estranys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada