com mars de llum daurada,
omplen les planes
esquitxats de roselles
com petites rialles.
El sol se hi mira,
el segador espera
esmolant l'eina,
i les esveltes tijes
orgulloses s'enfilen.
L'agost s'apropa,
i la dalla afilada
ja no té espera.
Les garbelles als carros
i ha buidar-los a l'era.
És temps de batre,
de calor i de mosques.
Les segadores
amb grans barrets de palla
espigolen la terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada