Per a mi l'olor del pa acabat de fer és una de les coses més bones que hi pot haver. Deixa anar una flaire! Quan entro a la fleca i veig totes aquelles barres i barretes, pans rodons i llargaruts, de no sé quantes varietats, tots afilerats dins les panistres, m’entren els dubtes: sempre m’entren els dubtes de quin comprar, i no sé perquè si sempre acabo agafant la barreta més llarga i torrada que veig. Però el plaer total ja és quan pel carrer, acabo trencant la punta i menjant-me-la.
Quan era petita, la meva mare sempre em deia que el pa s’ha de tallar amb el ganivet, però com que ara ja sóc gran ...
1 comentari:
Gina tenim els mateixos gustos . El teu relat realment autèntic . M'agradat molt.
Raimunda
Publica un comentari a l'entrada