Sempre ens han ensenyat que hem d'aprendre a respectar tot allò que ens envolta, i que si no ho fem nosaltres ningú ho farà, i es perdrà. Però de l'extinciò de les llengues, de vegades sembla que hi hagi una certa indiferencia per part de la majoria de persones.
El dàlmata, era una llengua dividida en diferents dialectes i, l'últim que quedava es parlava a la illa de Veglia. Per desgràcia hem de parlar en passat perquè la última persona que el mantenia viu va morir a finals del s. XIX i, amb ell, també sen va anar la memòria d'un poble. La societat es depredadora de les llengues minoritàries i, no ens en adonem què, quan una llengua mort, una part del nostre entorn sen va amb ella.
Les polítiques llingüístiques ens agradaran més o menys, però tots els països en tenen. El que és ben cert és que una llengua sense Estat, està en perill d'extinciò.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada