En el pas del temps molts records san fet fonedissos i altres san entarenyinat una mica, en qualsevol cas ens quedan a la memòria petits retalls del passat.
Tinc un record de olors, jo en dic "records de Festa Major". En el meu poble es feien per aquests dies, les "coques a la cassola". Eren rodones, molt torrades i ensucrades que es menjaven al sortir de Missa Major. Com es natural les mestresses rivalitzaven a veure quí les feia més bones. Quan passaves pe'ls carrers, de quasi totes les cases sortia una flaire de sucre cremat que despertava els sentits dels més llaminers.
En tinc un altre de record ... no sé ben bé com calificar-lo. M'havien de comprar unes sabates i a la botiga jo em vaig enamorar d'unes que, precisament eren un número més petit, el meu no el tenien, però tan seval jo, més tossuda que un vern, deia que ja m'anaven bé. Me les vaig endur però renoi, quin mal de peus, els duia tots plens de tocadures. Les vaig haver d'arraconar i aguantar la pertinent esbroncada de la meva mare, això sí cada vegada que ho recordo, se m'arronsen els peus.
3 comentaris:
Hola Gina!
És en records de l'ànima, que has escrit, que he pensat que encara que hem de viure el present no podem oblidar el passat. Tots tenim records inoblidables i tu n'has explicat dos, que sempre els recordaràs. M'ha fet molta gracia el de les sabates, perquè segur que tots en tenim algun de semblant. Podríem aplicar aquí, doncs, que "qui vol presumir ha de patir"
Molt bé Gina!
Rosa Vila
Que macos son els records de les festes majors i lo que feiem per presumir i que els xicots ens miresin
Les mares "gairebé sempre" tenen raó.
Publica un comentari a l'entrada