Perquè tot ho fem a mida
del que és fàcil, immadur,
perquè sovint es desbrida
el jo que rebutja el tu.
Som infidels a la crida
de l'Infant; el deixem nu
en la pobresa assumida.
Cap escalf li sabem dur?
L'home vell mai no s'immuta,
es rendeix a mitja ruta,
incapaç de volar alt?
Només qui ho intenta i prova
va més enllà de la Cova
on s'inicia Nadal.
Aquest és un poema de la Montserrat Vayreda i Trullol que es va llegir l'any passat per Nadal.
Le mirat moltes vegades i le enviat a més d'una persona. El trovo sencill i molt tendre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada