dimarts, 4 de novembre del 2008

L'Empelt




Pobre salze. Tota la vida se l'havia passat procurant que mai no els hi faltés l'ombra a ningú. Amanyagava les seves branques fent que les fulles, al moure's, els hi proporcionès l'aire fresc que tant agraïen a l'estiu. La quitxalla corria al seu voltant empaitan-se, els joves s'hi trobaven per parlar i, més tard, quan es feia de nit els enamorats s'hi fein promeses. Però l'arbre va enmalaltí. Les fulles van caure i les branques, afeblides, es trencaven soles. Els que manaven van decidir que, pel que quedava d'arbre, més valia treure'l i tota aquella gent que feia vida al seu voltant, va anar a trobar altres indrets. La plaça no es la mateixa. Hi han posat tendals verts. Torna ha haver-hi ombra, però no és la d'abans, és un altra.

1 comentari:

maria carmen juan ha dit...

Ja em va agradar l'escrit quan vas llegir-lo a classe però ara l'he assaborit encara més.

M. Carme Juan